dimecres, 3 de novembre de 2010

Continuen enganyant-nos amb el Xàtiva-Alcoi

En les darreres setmanes estem observant com la situació tercermundista del ferrocarril Xàtiva-Alcoi en lloc de resoldre’s continuarà agonitzant en una via morta.
Des que l’any 1984 Renfe va acordar suprimir el funcionament de la línia que vertebra les Comarques Centrals Valencianes, han vingut succeint-se una llarga sèrie de promeses electorals provinents des dels governs de torn i destinades a executar la reforma íntegra de la línia, tot i que han anat passat els anys i cap d’elles s’ha complit.
Finalment, es signava recentment un acord històric entre el Ministeri de Foment i la Conselleria d’Infrastructures i Transports, un conveni que donava esperances per a resoldre l’estat precari del nostre tren, tant des del punt de vista material com des de les competències, ús i propietat del mateix. No obstant, amb l’agreujament actual de la crisi econòmica, tant el Govern Central com la Generalitat han deixat fora dels pressupostos per al 2011 totes les partides destinades a dur a terme l’acord pactat, és a dir, a invertir els 65 milions d’euros previstos per a la modernització de la línia i així prestar als ciutadans un mitjà de transport digne i adaptat a les necessitats del segle XXI.
Tot i la proximitat de les eleccions, podem afirmar que s’està enganyant novament els ciutadans, ja que les dues administracions implicades continuen culpant-se mútuament de voler tancar la línia i de la falta d’inversions sense prendre cap decisió productiva al respecte. Una vegada més, ha quedat en l’oblit i, amb ella, tots els usuaris reals i potencials del nostre territori. Per què si en la línia de l’AVE Madrid-València s’han invertit més de 12.400 milions d’euros, no se’n podrien utilitzar només 65 en el Xàtiva-Alcoi? Com és possible que els 391 que separen Madrid de València es cobrisquen en només 90 minuts i en recórrer els 64 kilòmetres de Xàtiva a Alcoi es tarde més d’una hora? Tot indica que, amb falses promeses i amb raons vergonyoses, van passant els anys mentre nosaltres continuem estant marginats de les inversions.

Salutacions,

Novembre de 2010